A la
subcomarca del Baix Segre s'hi troben una gran quantitat de jaciments
arqueològics que ens diuen que aquestes terres han estat poblades des de
sempre. Així, tenim
troballes a les roques de St. Formatge, que ens porten a la prehistòria,
a l'epoca hallstàttica (segle VI a.C.). Tambe hi han diferents assentaments
ibèrics, com la Torre
dels Moros, una basílica paleocristiana a Bovalar i el convent
trinitari d'Avinganya. Dintre de la població es troba el Palau dels
Montcada, marquesos d'Aitona, i l'església parroquial de Santa Maria,
que data de l'any 1745, es d'estil barroc i hi destaca la capella del Sant Àngel, patró de la
vila. La vila de Seròs fou reconquerida el 1149 pels
"cristians catalans" de Ramon Berenguer IV. Abans hi vivien els musulmans. L'any 1610 van decidir d'expulsar els "moros", en
concret
783 persones, que foren enviades Ebre avall i expulsats pel port dels Alfacs. En Juli Cesar, durant la guerra civil (dels romans) va batallar per
aquestes terres contra les tropes de Pompeu. Dos mil anys més tard tornà una
guerra civil, i aquesta terra fou testimoni de la batalla de Seròs
-1938-, que es lliurà al pont del riu Segre, amb diferents ofensives i
contraofensives dels dos bàndols, i amb un reguer de sang esgarrifador. La història ens diu que han estat diversos els pobles que han vingut
i s'han assentat en algun indret de la comarca i per tant, que han deixat la seva
empremta en el nostre tarannà. Pel que fa al riu periodicament es desborda i
inunda l'horta, provocant grans destrosses com en els anys 1907 o 1982. Totes
les cultures que han construit els seus poblats al Baix Segre ho han fet en
turons allunyats de la llera del riu.
Basílica
paleocristiana de Bovalar, al marge esquerre del riu Segre. Es un temple de tres
naus. S'hi va trobar un baptisteri de piscina quadrada cobert amb cimborri
(museu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida). Està datada entre els segles IV
i VII de la nostra era. Dintre del temple es feien enterraments en sarcòfags de
pedra.
Al-Corà trovat en una casa particular de Seròs mentre es feien obres de reforma.
El llibre estava amagat dintre d'una paret. De l'epoca àrab cal fer especial
esment del sistema de rec de l'horta. Ells ens han llegat la xarxa de cèquies
que reguen la fértil horta de Seròs.
Palau
dels Montcada, a la plaça Viladegut. Mai no s'ha conservat com un conjunt
arquitectònic, sinò que el Palau ha estat utilitzat, i
encara ho es ara, com habitatges i els baixos han fet de magatzem o de botiga. Es
tracta d'una construcció força gran. Hi destaca una gran escalinata
interior.
Fundat
l'any 1201 per St. Joan de Mata, es un dels primers convents trinitaris del
món. El nom prové del cabdill almoràvid Yahya Ibn Ganinya, senyor de València
i Murcia, propietari d'una finca a la vora del riu Segre. La finca en qüestió
es troba a dos quilòmetres de Seròs, seguint la carretera de la Granja
d'Escarp.
pàgina principal