El monestir trinitari d'Avinganya
L'any
1201, a la torre anomenada Avinganya, cedida per Pere de Bellvís, cavaller del
comptat d'Urgell, a St. Joan de Mata, es va edificar un dels primers convents
trinitaris del món. El nom prové del cabdill almoràvid Yahya Ibn Ganinya,
senyor de València i Mùrcia, propietari d'una finca a la vora del riu Segre. La
finca en questió es troba a dos quilòmetres de Seròs, seguint la carretera de
la Granja d'Escarp. Dita finca comprenía la torre i les terres. La família
dels Montcada es va fer càrrec del monestir i l'any 1250, Constança, germana
de Jaume I el Conqueridor, es va convertir en la primera abadessa del primer
monestir femení de l'ordre dels Trinitaris. Al llarg dels anys el monestir va
anar creixent fins a la desamortització de Mendizabal, moment en que es abandonat pels
trinitaris i la finca i les possessions comprades per particulars. Durant la II
República, les terres son venudes als parcers.
Comença
una época d'espoli i abandó del conjunt, no així de les terres que hi
formaven part. Amb el pas dels anys la Diputació de Lleida esdevé la
propietaria del immoble per manca de pagament de la contribució per part dels
propietaris. La Diputació no en sap que fer, i lloga el conjunt a particulars
que el fan servir de magatzem agrícola. No és fins el 1986 que la Diputació
de Lleida i la Generalitat de Catalunya comencen el procés de recuperació.
Avui el conjunt del monestir està consolidat i s'ha aturat el procés de
degradació. A les seves instal·lacions hi ha el CAAIEI, el Centre d'Arqueología
d'Avinganya de la Fundació Pública de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la
Diputació de Lleida. Aquest centre funciona com a escola d'arqueolgía, i ha elaborat diferents programes
pedagògics per als alumnes de les escoles que hi
estiguin interesades.
 |
 |
 |
pàgina anterior