Llir entre cards, tant vos am purament, que m’és dolor com no em poreu amar sinó d’amor que solen praticar los amadors anant comunament.

Amb aquesta estrofa d'un dels poetes que més ha influït la poesia catalana de tots els temps, Ausiàs March, ens introduïm en el poble on va nàixer, Beniarjó, conegut en època medieval pel nom de Benizerjó, una de les alqueries de Gandia d'origen àrab que anys a venir engreixarien les formacions mudèjars. Una de les dades que vénen a confirmar el naixement d' Ausiàs Marc a Beniarjó és el fet que l'Alqueria va pertànyer a Pere Marc, pare del poeta i procurador del duc de Gandia Alfons el Vell.

Municipi de la comarca de la Safor, era en temps de la conquesta del Regne de València una Alqueria islàmica, que seria donada per Jaume I a Ramon Castellà el 12 de desembre de 1247, i que va conservar la població musulmana fins a l'expulsió dels moriscos en el segle XVII.

La Senyoria fou adquirida en la segona meitat del segle XIV, en data no determinada, per Pere March, procurador general d'Alfons d'Aragó, compte de Dénia i de Ribagorça i futur primer duc de Gandia, que ja actuava en 1388 com a senyor territorial de Beniarjó i Pardines. El seu fill i successor, el poeta Ausiàs March, no obtingué el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció criminal, deixant entre altres records de la seva administració l'anomenada sèquia d'En March, que rega una part del terme amb les aigües del riu Serpis. Mort Ausiàs March sense successió directa el 1459, Beniarjó acabaria passant al domini del duc de Gandia.

L'Església de Sant Marc de Beniarjó va ser constituïda en parròquia el 1535. Quan es construí el temple actual, però adoptà Sant Joan Baptista per titular. Són patrons del lloc els sants metges Cosme i Damià.

• Sobre la demografia del poble constatem que si en 1749 tenia 635 habitants, més tard, en 1845, Madoz en registra una gran regressió amb 456. Ultra això, ens diu: "El camí que pel nord condueix a Gandia i pel sud a Vilallonga és el millor....., hi ha a més a més 4 travessers, d'ells 2 es dirigeixen per l'est a Bellreguard i Oliva i 2 al nord vers el Real, Palma i camí Reial de Xàtiva-Alcoi".

  El cens de 1900 registra un canvi quantitatiu significant respecte a la del 1845, ja que en són 984 els hi inscrits.

  Se situa Beniarjó en una corba de la riba dreta del riu d'Alcoi; és un poblat del pla, però, tot amb tot, morfològicament el casc antic reflecteix el seu origen amb un traçat tortuós. En certa manera té algunes semblances amb Vilallonga, amb espais irregulars que conformen petites places.

  El nucli antic comença a l'actual casa de la Vila i en el bloc de l'Església. La carretera de Gandia en un altre temps feia aquest recorregut. S'endinsava per la plaça d'Ausiàs Marc, travessant el casc antic pel carrer del Metge Rico, entre la casa de la vila i l'Església, prenent la direcció de Potries i Vilallonga.

  Entre el c/ del Metge Rico i el de Francesc Tarin, es crea una illa triangular original i de poques cases. Un altre carrer històricament de relleu seria el del mercat que enllaça al final amb el del Metge Rico i en el seu inici s'uneix amb la plaça Ausiàs Marc per mitjà de dues ziga-zagues. Ací naix un altre carrer de tortuós traçat, Canonge Muntaner.

  A l'est del c/Mercat n'hi ha dos més regulars, de poca amplada els quals defineixen una illa amb poca fondària edificable. Units al casc antic pel c/dels Quatre Cantons que els és ortogonal. Les cases que contenen són de finals del segle passat i principis del present. Des de la plaça cap al nord, hi ha una zona antiga al voltant de dos carreres. C/del portal i c/ del Racó.

  Al costat del poble cap a l'oest era situada l'ermita de Sant Marc, la qual és citada per Madoz. El creixement del poble en els últims cent anys i el trasllat de la carretera per fora de la població, ha produït un acostament de les construccions vers el nou traçat. El resultat és un esquema d'illes regulars que intenten l'acoblament entre la xarxa antiga i la nova. La barrera que suposava la carretera fou superada i el poble es desenvolupa cap a l'altre obstacle que representà la línia fèrria avui extingida.

  Lligat al traçat del camí de Potries, es un creixement lineal de tipus caminer cap a Beniflà, que ja al present segle va aplegar a unir-se al poble veí. Com que el desviament de la carretera no afectà aquesta zona, ací la línia antiga de creixement no ha canviat.