TOPONÍMIA DE LA CONCA DE LA SAFOR. ABELARDO HERRERO ALONSO
El topònim apareix ja documentat al Repartiment.
En l'any 1244 Jaume I concedeix a Ramón Castellano <reallum in Bayren qui fuit de Mahomat Axanaix et de Mahomat Abianich, cum VI iovatas; cirmum positis ipsis reallis in loco qui dicitur Benidaro> (Repart., II, as.281).
En 1249 es repeteix un altra donació en favor del propi Ramón (o Raimundo) Castellano: < Damus et concedimus voobis Raimundo Catellano, alqueriam que dicitur Benidarjo, que est in termino de Candia, cum XX iovatas terre, pro XL macemutinis...> (Id., as. 1102). Aquesta última donació va quedar ratificada a l'any 1273 en favor de Jaime Castellán, hereu sens dubte del personatge anterior; i consta en l'escriptura que el poble estava habitat per sarraïns (cfr. SANCHIS, Nomencl., 106).
En 1356 consta que es trobava en possessió de la família March (Ibid.).
En 1404, en la sentencia sobre el camí de Benirrugat, es fa alusió al poble: <...en el camí general qui va vers Oliva... e munta tro a Beniarjó> (CAMARENA, Docs., p.76).
Per privilegi del 20 d'abril de 1425 li se concedeix a Ausiàs March el mero i mixt imperi i la omnímoda jurisdicció sobre el Senyoriu de "Beniçarjo" (SANCHIS, Nomencl., 106).
1489: una escriptura menciona el nom de "Beniargó" (ARV., Real 652, fol.17).
1499: (Impostos de Morbatí)"Beniarjó" (Id., Maestre Racional, 10880).
1609 (relació de cases de "Christianos nuevos") "Beniarjó y Pardines" sumen un total de 160 cases (BORONAT, Moriscos, I, 441).
En 1535 es va erigir el lloc en rectoria de moriscos, y assegura Sanchis Sivera que tenia llavors 6 cases de cristians vells i 80 de nous (Nomecl., 106).
En 1610 Escolano es refereix a lloc amb aquestes paraules: "Allò que nosaltres diguem Beniarjón digueren ells (els moros) Benizarjón" (Décadas, II, p. 56).
Cavanilles recull també la grafia actual "Beniarjó" i eleva ja el seu número de veïns a 141 (Observ.). El topònim presenta naturalesa àrab, en relació amb l'onomàstica; ara bé, no està molt clar el nom de família que s'oculta en l'actual estructura toponímica.
Les grafies documentals del Repartiment ("Benidar(i)o", Benidario", "Benidarjó ") representen tan sols un intent de llatinitzar una veu geogràfica d'estranya fonètica i el qual origen desconeixerien. Les formes darreres tracten de recollir l'estructura fònica actual. Unes i altres ajuden ben poc a resoldre el problema filològic. Així Palacios, que tantes solucions ha proporcionat en relació amb topònims fonamentats en l'onomàstica àrab, no suggereix cap interpretació per al nostre; inclou el nom entre els de probable origen àrab (ASÍN, Contrib., p.150). Haurà que situar, per descomptat, la nostra veu geogràfica en la línia dels diversos noms llevantins que acusen pèrdua de la sufixació àrab originària - UN (Benifairó, Benifayó, Benisanó....).
El testimoni d'Escolano, que els moros li deien "Benizarjón" ens dona una pista molt positiva en el camí de la interpretació, ja que connecta amb una de les grafies més representatives ("Beniçarjo") i ens porta a un nom concret de família, els Zargun. Beniarjó pot tindre, doncs, per base la forma Bani Zargun ("els descendents de Zargun, els de cognom Zargun"), que F. de B. Moll interpreta - en tota la seva literalitat - com "fills de la parra" (cfr. MOLL, Dicc.). El fonema /g/ explica molt bé el perquè de tanta vacil·lació en les escriptures, on queda representat amb diversitat de grafemes: (g), (j), (i). Penso que el nom de família ocult en el topònim es correspon amb el Benzargó ("Hacap Benzarco") que porta un moro resident en l'Alqueria d'en Morera i que queda registrat com contribuent en el cens de "fochs" de 1381 (cfr. CAMARENA, Docs., p. 50)
| index | Història de Beniarjó | Grup Municipal del BNV | Programació any March | Itinerari Marquià | Enllaços |
