Bibliografia "Lo Rat Penat" en Beniarjó, en Las Provincias (València, 1897).
Lloc situat en el Pla de la Llacuna i ribera dreta del riu Alcoi, a 6 Quilòmetres de Gandia i a 80 de la capital. El seu terme municipal limita per N. amb els de Real de Gandia i Almoines; per E., amb Rafelcofer; per O., amb Palma de Gandia i per S,. amb el diminut terme de Beniflà. Molt prop del lloc, i al seu costat N., té el despoblat de Pardines. El terreny és mol fèrtil, regat pels rius Bernisa i Serpis. Produeix taronges, tomàquets, panses i cereals, em camps coberts d'eterna verdura. Té estació de parada en Beniarjó el ferrocarril d'Alcoi a Gandia i el seu Grau. Passa pel terme la carretera de Gandia a Albaida, a 850 metres de lloc. Servei diari de tartanes a la ciutat i telèfon comunicant amb la xarxa de la mateixa. Segons l'últim cens oficial de 1910 té aquest lloc 260 cases amb 969 habitants de fet (20 més de dret). En 1915 s'inscriviren en el registre civil 47 naixements, 24 òbits i 4 enllaços matrimonials. L'ajuntament es composa de set regidors, més el batlle. Consigna en pressupostos 8,800 pessetes i tributa amb 16, 750. Existeix una escola nacional completa per a cada sexe, instal·lades en edificis reduïts, per als 65 xics i 55 xiques que a elles assisteixen. Hi ha il·luminat elèctric, posades, molins, dos pous i una cisterna pública. Els principals carreres es denominen Major, Mercat, Pilota i Església i plaça d´Ausiàs March. Hi ha una antiga ermita de Sant Marc, i l´església parroquial, dedicada a Sant Joan Baptista, amb set capelles i dos sagristies, no ofereix cap interès artístic i manca de torre-campanari. La primitiva església del poble fou, sens cap dubte, la citada ermita de Sant Marc (1.337), situada a la vora del riu i separada per un carrer del ruïnós palau senyorial d´Ausiàs March.
Antiguitats. És aquest poble l'antic Beniarjón, i en el cantó de la casa ajuntament es conserva empastifada de calç, una làpida romana amb inscripció llatina, que Escolano va copiar en aquesta forma:C.P. CLA. NVMI. AN LXXXX H. S. E. POMPEIA ASTEROE PATRONO. B. M. F. C. S. T. T. L.
I el mateix autor ho va traduir: "Cajus Publius Numitor annorum 90. Hic sepultus est Pompeya Asteroe Patrono Benemerenti fieri curavit Sit tibi terra levis". S'ocupen també Masdeu i Príncep Pio d'aquesta pedra (en Beniflà). Els fortíssims ciments que queden del derrocat palau senyorial del poeta valencià Ausiàs March, pregonen que fou un enorme edifici amb gran pati, monumental escala, tosques cambres, tètrics calabossos, gegantesca cisterna, i alta i quadrada torre de l'homenatge. A mitjans del passat segle amenaçava ruïna el casalot, i el va adquirir per baix preu un particular per a derrocar-ho i resquitar-se del cost amb la venda dels materials del enderroc. Quan Beniarjó entrà en el ducat de Gandia, va pertànyer aquest palau als Ducs d'Osuna.
