Recordant altres temps
|
En l'època de la fotografia, |
|
|
Aqui tenim l'artèria principal de l'època: el carrer Sant Ramon. Entre els carrers Anselm Clavé i Tort. Destaca la tranquil·litat i l'espai de terreny encara sense edificar. Es el carrer mes antic del poble, ja que moltes cases van ser construïdes al voltant de l'any 1928. |
|
|
Detall de l'inici de l'Av. de Catalunya entre la carretera i el pont
del ferrocarril, el qual es dibuixa al fons. S'observa l'estretor
del pont la qual cosa va motivar en nombroses ocasions l'embús de
camions. En els anys quaranta es deia carrer de l'Estació. |
|
|
Segurament en la data que està
presa aquesta foto ja se li coneixia per "els Quatre Cantons." Va ser a mitjan del segle XIX quan el barri de Baix, aixecat sobre terrenys de cultiu de ca n'Altimira, va transformar els camins veïnals que unian Barcelona amb Sabadell i també es derivaven cap a Sant Cugat, en una carretera de categoria nacional. El tram que reflecteix la imatge rebia el nom de carrer de Sant Josep. |
|
| L'estació del ferrocarril va significar l'expansió comercial i industrial de Cerdanyola. Construïda la linea entre els anys 1851 i 1856 l'estació es va fer a mitjan segle XIX. La seva proximitat amb Barcelona va animar a molts barcelonins a estiuejar en aquesta població el que va afavorir el seu dinamisme. Ara fa 150 anys de la arribada del tren a Cerdanyola. |
|
|
El pont d'aquestes imatges es va construir a la fi del segle XIX i
pot presumir de ser el més antic dels quals existeixen en
Cerdanyola. Aquest pont ha canviat d'aspecte en diverses ocasions:
ha perdut un dels ulls, primer va ser mur i després barana i més
tard es va afegir il·luminació. Anys més tard es van construir els de Ca n' Xarau
(1935) i el de l'avinguda Primavera (1965).
|
|
|
Al juliol de 1885 a Barcelona es
declara una horrible epidèmia de còlera creant-se una gran alarma
social. L'epidèmia es cobra en la ciutat, en els cinc mesos següents,
1.318 morts, 861 de dones i 457 nens. Nombroses famílies surten de
Barcelona aproximant-se a Cerdanyola. Cada dia arriben a la nostra
població un gran nombre de persones que deixant aquí a la família es
traslladen a Barcelona a treballar. Es reconstruïx l'estació i es
dóna una folgada dimensió a les escales d'accés.
|
|
|
En la època de la fotografia -any
1910- aquest carrer es denominava de Sant Ignasi en honor de Ignasi
Altimira, amo dels terres per on passava el carrer. Des de molt antic aquesta carrer ha presumit d'albergar nombrosos comerços al llarg de tota ella. Molt prop de l'estació de tren i de la carretera de Barcelona a Sabadell era un continu trajin de les seves gents. Actualment se li denomina avinguda de Catalunya. |
|
| Ja desapareguda; la font d'Adan i Eva era concurridísima en certes èpoques de l'any. A l'estiu la qualitat de la seva aigua i l'ombra dels arbres favorecian el descans i la frescor. Després de la venda a l'empresa Uralita pel mas Cordelles va funcionar fins a mitjans dels 60. |
|
|
Aquest era el Sardanyola Gran
Casino inaugurat l'any 1915 per una comunitat d'estiuejants.
Constava d'una gran sala amb escenari i un jardi poblat d'arbres a
l'exterior com a dependències principals. Eren suficientment
conegudes les representacions de teatre, els sopars i les animades
sessions de ball amb orquestra. Va ser també el marc immillorable
l'àpat de l'Homenatge de la Vellesa que es va començar a
celebrar a l'any 1944. Una intensa activitat que va començar a decaure a poc a poc has gairebé detenir-se en 1961. Altre local prenia el relleu: el Casal Parroquial. |
|
| Camí de Serragalliners, avui transitada avinguda que comunica amb la Universitat Autònoma. A la dreta s'aprecia la gran extensió de terreny agrícola de ca Planes que posteriorment va passar albergar la Universitat. |
|
|
Nevada del Nadal de 1962 pinten
de blanc el castell de sant Marçal. Aquest castell apareix
documentat l'any 1135 encara que sembla que es va construir al
voltant del 1111.En primer lloc formava part dels dominis de las
família dels Montcada i el 1225 passà a les mans dels Marimon. |
|
|
|
|
|
|
|
| Heus aquí una de les
principals
vias de la població que antigament
enllaçava els masos de can
Xarau i can Banús. L'any 1900, la via fou habilitada com
carrer públic i es va començar a omplir-se de cases. El passeig de
Cordelles al mitjans del segle
XX era un magnífic passeig ple de cases i xalets molt
freqüentat sobre tot els estius gràcies a
l'augment de estiuejants i a
l'èxit del Parc de Cordelles |
|
| L'edifici de l'estació ha variat baries vegades. Primerament , a mitjan del segle XIX, es trobava (tal com asenyala la fotografia) situal perpendicularment a les vies. Posteriorment, a principi del segle XX es construí paral.lel a aquestes, disposició que ha mantingut fins a l'actualitat. |
|
|
Des de qualsevol punt de la
població s'albirava la silueta d'aquesta torre pertanyent a l'antiga
torre Renom. A partir de 1940 es converteix en el col.legi del
Sagrat Cor. Quatre anys mes tard arriba Albert Sala veritable ànima
de la institució juntament amb la seva mare Matilde Roxló. |
|
| Es el carrer Sant Ramon, cap al 1900. Reb aquest nom en honor de Ramon Tort de can Serraparera, masia a la qual pertanyien les terres que travessava seguint el cami de Sant Cugat de llavors. |
|
| A mig camí entre els dos emblematicos barris: de Dalt i de Baix, es va construir la Casa Consistorial obra d'Eduard M. Balcaells Buïgas projectat el 1920. Es pot veure la façana principal amb l'escut local i el lema cerdanyolenc "Facta non verba". |
|
| Aquesta és una bonica vista de la torre de l'església des del carrer Sant Francesc molt a la vora del clausurat pas a nivell. Es pot observar al fons del carrer la silueta del Gran Casino lloc de reunió d'estiuejants durant molts anys. El pas del temps i l'augment desenfrenat d'habitatges l'hi van dur per davant juntament amb la resta de les fotografies. |
|
