Eixint de la Capelleta, al nord-oest de la població, pel camí dels Tossals, en la marge esquerra es poden vore, als pocos minuts de marxa, les primeres oliveres monumentale de la ruta.

      A l'altura d'una granja situada a la dreta del camí es produïx una bifurcació i cal prendre el camí de l'esquerra que descendix cap a la partida Racons, en la qual es conserven alguns exemplars d'estes oliveres mil·lenàries. Este camí ens porta fins a un encreuament de cuatre camis on seguirem pel dels Boverals, en direcció oest, que discorre per entre extensos camps poblats per grans oliveres.

      En arribar al camí dels Bandejats (dels Bandits, antic lligallo o camí ramader), el seguirem a l'esquerra en direcció sud fins a l'encreuament amb el camí del Pla Jove, pel que continuarem la ruta cap a l'est. A un costat i a l'altre del camí poden contemplar-se gran quantitat i varietat d'oliveres monumentals, així com alguns refugis (barraques) de pedra en sec, molt característics d'este territori.

      La font de la Fontanella es troba a la dreta segons el sentit de marxa, en el mateix encreuament del camí amb el barranc del mateix nom. Es tracta d'una antiga construcció de volta lleugerament apuntada que protegix un brollador d'aigua que possiblement ningú mai no ha vist assecar-se.

      Des de la Fontanella cal seguir a l'esquerra en direcció nord, per un camí que discorre un pel llit del barranc i conduïx fins als quatre camins, enclavament en què es prendrà el primer camí de la dreta en direcció a Canet lo Roig. Este camí, anomenat dels Rajos i també dels Boberals, discorre pel centre d'un extens oliverar mil·lenari que pot contemplar-se en la seua verdadera magnitud endinsant-se cap al seu interior.

      Poc abans d'arribar al poble, en l'últim vilà a l'esquerra trobem el vilà de les Sorts amb una impressionant concentració de oliveres monumentales que caldrà vore amb detenimient.

      A l'inici de la costa que puja al poble, queden alguns vestigis de l'antiga font de la Vila anomenada Font de la Canal, que amb els abeuradors i els llavadors adossats a ella constituïen en un altre tiemps un dels espacis sociohistòrics més característics d'esta Vila.

      Al centre de la plaça empedrada que conformava dit espaci, hi havía un peiró o creu monumental gòtica de pedra del segle XV que va se retirada i destruïda cap a l'any 1936.